Benvolguts amics i amigues d'AD. Moltes gràcies per les vostres intervencions. Acomiadem a Gerardo i li agraïm la seua participació en el Parlem Tots. També graïm el Col·legi Major Ovidi Montllor que ens haja cedit les seus instal·lacions. Adéu!

Hola Gerardo, enhorabona pel teu treball. Tens un espai fixe on es pugui veure i contemplar el teu treball? Treballes amb alguna Galeria d'art en concret?Gràcies!
Tinc quadres en galeries, per exemple Galeria 9 de València i sí, treballe amb poca constància amb galeries i pel meu compte també treballe. Tinc un estudi en Alcoi i allí es poden visitar les pintures també. Per exemple, ara, en una clínica dental de Muro, que està en el carrer principal, hi ha uns 4 o 5 quadros meus penjats.

¿Necesitas cambiar de aires para inspirarte?¿Cuando estas bajo de moral también pintas?
hola julia, no, no necesito cambiar de aire para inspirarme, ya que la inspiración, como he dicho antes, si existe, viene del trabajo. Me gusta tu segunda pregunta. Depende de cuán baja esté la moral: si está terriblemente baja creo que, como le pasaría a cualquiera, no te puedes casi ni mover; en los demás casos te diré que a veces pinto y a veces no. Pero si estás deprimido pintar es más absurdo que nunca. Tal vez en ciertos casos, incluso, el ejercicio de la pintura pueda ayudar a liberarte, a exorcizar el malestar, pero no es normal que ocurra. Esto, ya losé, va en contra de los que piensan en la pintura como terapia. Efectivamente la pintura no puede ser terapia siempre, mas solo en determinados casos y por ciertas razones que se dan cuando se dan.

Ja he enviat antes la meua pregunta sobre els títols, però m'agradaria que ens explicares alguns d'ells, he escollit per exemle:
rosana no puc explicar eixe titol, ja que no apareix en la teua pregunta

Soy un aficcionado a la pintura, pero no entiendo muy bien lo que tu haces. ¿En qué te inspiras? ¿Que te parece pintores como Velazquez, Rembrant, Monet? ¿Has estado alguna vez en un museo...?
hola eleuterio, antes he contestado a la pregunta relativa a la inspiración, de todas formas me inspiro en cosas tan personales y universales a la vez que son las mismas en la que se podría inspirar cualquiera, supongo. velazquez, rembrandt, monet pienso que eran pintores. Y pintaban bien, no? sí, he estado en museos, pero no amo demasiado visitarlos. Recuerdo que de pequeño disfrutaba mucho viendo museos. Ahora no sé qué me ha ocurrido.

A les teues pintures no sembla que estiga tot premeditat. Què part és fruit del azar? Uses esbços per pintar? En cas de que no, com aconseguixes que els quadres siguen eixa gran explossió de colors?
Ester, mia cara, sai bene che tutto è caso, proprio tutto. Quindi anche la gran esplosione di colori è un caso, come deve esserlo, dopotutto. No, non uso bozzetti e tu lo sai bene. Gli stessi quadri (proprio loro fisicamente) sono bozzetti che non si utilizzeranno mai come tali. grazie per la domanda e ciao

Gerardo, he visitat la teua pagina web i els títols dels teus quadres 'han paregut molt sugerents, però no entenc que tenen que veure amb el que hi ha pintat. Què motiva estos títols?
Hola Rosana, més o menys ho he contestat abans a una altra pregunta. No obstant, el que puc dir és que m'he imposat com una norma, que és posar nom a tots els meus quadres perquè és una forma com de tindre-ho arxivat i de considerar-los i tractar-los amb carinyo. La motivació dels títols és indefinida com els quadres mateixa i la vida... jo que sé!

hola Gerardo. què pesnes que cal per a ser pintor?
Sincerament, no cal res. Pense que arribes a ser pintor per defecte... no vols fer res més i acabes sent pintor. Encara que no és del tot així. De alguna forma, eres conscient de que la teua "missió" és esta i has de tindre molta fe. La tècnica i tot això ve molt després, quasi quan estàs mort!

Hola Gerardo. Mi pregunta es la siguiente: ¿crees que el arte está devaluado? Es decir, ¿piensas que la pintura ocupa el lugar que se merece en la sociedad? gracias
hola maría. Devaluado el arte? Pero con respecto a qué? respecto a los que compran arte, respecto a los que hacen arte? Devaluado en términos economicos, politicos, espirituales? realmente ignoro si el arte está de alguna forma, y con respecto a algo, devaludo, pero lo que es mejor creer es que sí, que está menoscabado y poco considerado. Este pensamiento, si llega a ser una convicción, y aunque sea falso, puede ayudarnos a luchar, a ganarnos el futuro por prepotencia de trabajo. la pintura no tiene ningún lugar en la sociedad y ese es su lugar natural, el lugar que lleva ocupando siglos. Como consecuencia (o causa) el artista tampoco sabe bien que lugar ocupar y quizás esto sea divertido, a ratos.

Bon jorno, signore. De passeig pel seu blog, he advertit un notable paregut entre les seues obres “Hurra! Hurra! El vino está aquí!” i “Medusa, cuando miraba cara a cara aún”. Però no he aconseguit vore encara cap medusa ni cap vi. De fet, a les 2 hores i 12 minuts d’atenta observació, m’ha semblat distingir un abisme insondable de latent angoixa, en un, i, en l’altre, a ma tia Enriqueta en la batalla de Mühlberg. Per quan un “Hurra! Hurra! La medusa me ha picado!”? De què coneix vostè la meua tia Enriqueta?
Rocky, mio caro, la teua aproximació al meua obra és perfecta. No et preocupes de res i no t'angoixes o, si cal, angoixat. No conec la teua tia Enriqueta, però pense que és com la que se li va aparéixer a l'obrer de Salamanca. Per la resta, està tot per definir i és probable que no hi haja que esperar massa! Atentament, la seua medussa!

tenim la impressió que l'art és car i que comprar-lo ho és encara més :) com es quantifica una obra artística? què valen les teues pintures? salut!!
Els preus del mercat són un indicador. I, després, s'ha de pensar que el treball del pintor és molt raro, perquè no tens un sou i, potser, per eixe motiu vé la compensació del que val un quadre. De totes formes, els preus dels quadres són una bogeria... en definitiva, van en consonància amb el món... que és absurd! Crec que és així. Pel que fa als meus llenços, els més grans poden costar [més o menys, depén d'on estiguen i com els compres] sobre uns 1.000 euros [com el salari d'un "mileurista"]. També hi ha més barats i més cars, perquè el preu és una cosa que no és fixa.

Gimona, qué creus que pot aportart-te pictòricament viure en Alcoi?
No ho sé. Com seré víctima del que Alcoi m'aportarà, és un cosa que no es pot preveure ara. Però estic convençut que alguna cosa m'aportarà i pense que, sobretot, serà per part de la naturalesa: el cel, els arbres; eixes coses que una ciutat més gran no et deixa veure perquè el rajol ho tapa tot. S'ha d'esperar i veure què passa!

que coses t'inspiren per a pintar?
Hola Noemí. Les coses que m'inspiren són: records, somnis, imatges que em venen al cap, coses que llig i, sobretot, el treball quotidià. Pense que la inspiració no existeix. El fet de començar a treballar, el procés, el fet de treballar metòdicament, és fèrtil per a la inspiració i trobar el que busque [que ignore!]. Però, en el meu cas, sí que crec que existeix com una "necessitat" de crear. Abans de posar-me a treballar, moltes voltes, no puc pintar... per a poder-ho fer necessite que em "visite" un estat prodigiós o especial que no sé com definir i que crec que té a veure amb allò que definim com a inspiració. El concepte d'inspiració em provoca molta tendresa, ja que ho relacione amb una espiritualitat i amb allò diví i Déu.

hola gerardo. m'agradaria saber si tens algun pintor favorit. gràcies
Molts i cap! :) M'agrada Pierre Bonnard. També m'agrada molt Piero Della Francesca. I Matisse. Dels contemporanis m'agrada l'americà Twombly i ja està. Per ser sincer, intente no mirar el treball de massa pintors.

Poses noms a les obres que fas?...si és aixina diguem algun, i si no ho fas explica'm perquè no ho fas....al blog per example no hio poses noms als quadres que tens penjat en fotos....Ciao!
Hola Josep, sí que pose nom a les meues obres. En el bloc jo he posat els títols als quadres grans. Pel que fa a les pintures en paper, que són més xicotetes, quasi totes tenen nom, "títol", però no apareix en el bloc (encara que en algun cas, com tu dius, sí que apareix). Alguns dels títols que em demanes i que més m'agraden són: "Éxito submarino con una dama", o "Hurra, Hurra, el vino está aquí", o "Aplausos al tiburón", etc. Els títols, en pràcticament tots els casos, no tenen res a veure amb el que es veu al quadre. Pense que, precisament per això estan molt relacionats amb el quadre... pot sonar absurd però és la pura realitat. Els títols són com "un color més" o "un toc poètic" o un "element literari" que evoca alguna cosa. No crec en els títols descriptius que et donen tota la evidència. Al final, també, pense que el títol no és tampoc tan important.