'Usar en cas d'emergència': la píndola del dia després

A la vida diària la sexualitat acompleix un paper molt important, ja que, des del punt de vista emocional, afectiu i social, va més enllà de la finalitat reproductiva i compromet la vida de parella, de família i els llaços afectius interpersonals. En els darrers dies em estat seguint les diverses noticies relacionades amb la “píndola del dia després” i les controvèrsies dels diferents actors socials respecte a ella (sobre tot polítics, església, farmacèutics...) Aquest no és un espai dedicat a la Ètica i a la Moral sinó a la salut pública.

200910
No faré referència a la opinió de l’església perquè entenc que ha de defensar les seues conviccions sempre que estes respecten totes les demés conviccions; ni la doble moral d’aquells farmacèutics que s’acullen a la objecció de consciència per a no dispensar este medicament però que dispensen varietats de antibiòtics (sense saber si hom és al·lèrgic o no), antitusius (que poden afectar al sistema nerviós central) o qualsevol altre medicament sense recepta mèdica, ni per suposat a aquells polítics que per norma critiquen qualsevol proposta només per venir del partit contrari sense avaluar si serà beneficiosa o no per a la població o d’aquells altres que no veuen necessari posar límits a les campanyes i/o mesures socials. Per tant els meus comentaris (sempre personals i per suposat criticables) aniran encaminats a la promoció de la salut i en este cas, a la salut sexual relacionada amb els adolescents i l’ús de la píndola del dia després.

L’adolescència es converteix en una etapa d’obertura a la sexualitat. La tendència a una conducta sexualment activa augmenta, amb un major accés a les relacions sexuals completes i a l’augment del nombre de companys sexuals. En l’actualitat observem (i segons estudis de la Conselleria de Salut de la Generalitat Valenciana)que l’inici de les relacions sexuals es més tempraner, de 14 a 16 anys, i per tant, que augmenta el risc de que per la inexperiència pròpia de la edat i la falta d’informació, aparega un augment d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual.
La píndola anticonceptiva d’urgència, comunament denominada “píndola del dia després” és un mètode d’emergència i no es pot utilitzar com a mètode anticonceptiu habitual. Deu ser usada després d’haver fallat el mètode habitual que s’utilitza per a mantenir relacions sexuals en les que practiquem coit, permitint així evitar l’embaràs no desitjat.
Es comercialitza en envasos monodosi d’un comprimit. Ha de prendre’s lo abans possible darrer un coit desprotegit, i sempre en un termini màxim de 72 hores. La màxima eficàcia s’aconsegueix quant més aviat es prenga, arribant al 95% si s’ha pres en les primeres 24 hores, mentre que baixa al 85% si es fa entre les 24 i 48 h i al 50% si és entre les 48 i 72 hores.

Encara que la majoria de dones presenten la regla en el dia habitual, pot alterar-se temporalment i el proper període pot començar un poc abans o després de l’esperat. Una vegada s’ha pres l’anticoncepció d’emergència, es deu acudir al metge o a un centre de planificació familiar, per a una visita de seguiment aproximadament dues setmanes després del tractament per a realitzar-se una prova d’embaràs i per a valorar mètodes anticonceptius efectius que es puguen utilitzar regularment.

La píndola del dia després evita l’embaràs abans que este es produïsca. No actua si ja estàs embarassada, per tant, NO és una píndola abortiva. S’ha de tenir en conte que te efectes secundaris ( nàusees, vòmits, mal de cap, alteracions en el cicle menstrual i congestió en els pits que poden durar 24 h després d’haver-la ingerit ) i que com tot medicament abans de consumir-lo haurem de informar-nos, com qualsevol altre medicament.

Hi ha que recordar que este fàrmac ja es dispensava a l’estat espanyol des de l’any 2001. En algunes comunitats (Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra, Catalunya, Extremadura, Galícia i Balears) el accés era amb prescripció mèdica, i en algunes altres (com la nostra) es dispensava mitjançant el metge de capçalera i amb recepta, o es proporcionava de forma gratuïta en els Centres de Planificació Familiar. També recordar que França ja va posar en marxa aquesta mesura a l’any 1999 i que existeix en altres països membres de la Comunitat Europea ( com Holanda, Gran Bretanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Noruega, Suècia, Suïssa, Grècia, Finlàndia) e inclòs a Estats Units que manté la limitació de l’accés a majors de 17 anys.

Si revisem les dades en Espanya (Ministeri de Sanitat, 2007) es van produir més de 10.600 embarassos en xiques de menys de 18 anys i de les 112.138 interrupcions voluntàries de l’embaràs realitzades eixe any, 6.273 es produïren en menors de 18 anys, de les quals 500 eren menors de 15 anys. Açò ens demostra que l’embaràs no desitjat i l’embaràs en menors és un problema de salut i per tant, esta proposta del Ministeri de Sanitat que pot reduir esta xifra, és benvinguda. Però, és suficient?

L’embaràs no desitjat és un problema de salut però no em d’oblidar que l’educació sexual inclou altres aspectes que també són importants per a la salut com són les mesures encaminades a facilitar unes pràctiques sexuals saludables que eviten les malalties de transmissió sexual. Malalties tan importants com la sífilis, gonorrea, herpes genital, tricomoniasis i la infecció per VIH (SIDA). Per tant, és important que a les campanyes i mesures relacionades amb la píndola del dia després, s’unisquen sòlides campanyes dirigides als adolescents i a la població jove adulta respecte als usos dels mètodes anticonceptius que no sols eviten embarassos sinó que eviten les malalties de transmissió sexual
Un objectiu important per als que es dediquem a la promoció de la salut en general i d’aquells que es dediquen als adolescents en particular, és la consecució d’una sexualitat saludable. Per a aconseguir un bon nivell de salut sexual i evitar situacions de risc, el mig que s’ha demostrat més eficaç és l’educació sexual i per tant, a ella també deuen dedicar-se esforços i mesures polítiques que facin que els nostres adolescents accedisquen a una informació veraç i segura, ja que aquest és el bagatge amb el que tindran que enfrontar-se en eixe període de profunda transformació que és l’adolescència i al seu futur com a individus adults sans.

Nuria Doménech
Sociòloga i diplomada en Infermeria